SILENCIS FOTOGRÀFICS





La fotografia pot emanar i suggerir tot tipus de silenci: emocional, sentimental, social, espiritual...







Giorgio Bisetti - Silence
















































Catartsis Studio - Barcelona... Silenci












Clémentine Schneidermann - Home (sèrie "Le grand silence")















Broacard Films - Moments de silenci

































Ramon Pruneda - Silenci del bosc



   







Julián Díez - Sender










  





Humberto Rivas - Montmajour



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©