L'OCNI RECOMANA











COSMONAUTA, LA POESIA COMPLETA 
DE FRANCESC GARRIGA


Dos anys després de la seva mort, LaBreu Edicions edita Cosmonauta, la poesia completa de Francesc Garriga Barata (1932-2015). No és una recopilació dels poemaris publicats per l’autor de Sabadell, sinó que l’editorial presenta el darrer repte del poeta: la revisió minuciosa que Garriga va fer de tota la seva obra durant l’última dècada, especialment dels primers quatre volums, avui dia gairebé introbables. També sorprèn la presència d’un llibre inèdit, Llàtzer, escrit als anys vuitanta, època en què el poeta va romandre en un silenci editorial perquè va dedicar-se exhaustivament a la tasca de docent.








Biografia del silenci. Breu assaig sobre meditació
Pablo d'Ors
Angle Editorial

Un llibre sobre el silenci i la contemplació.

Es pot viure sense barallar-se amb la vida. ¿Per què hem d’anar contra la vida si hi podem anar a favor? ¿Per què plantejar-nos la vida com un acte de combat si pot ser un acte d’amor? N’hi ha prou amb un any de meditació perseverant, o fins i tot amb mig, per adonar-nos que es pot viure d’una altra manera. La meditació esquerda l’estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l’esquerda s’eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement.


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©