AGENDA














El silenci comunicatiu de Tres omple les sales de la Virreina

La retrospectiva pòstuma de l’artista revela tots els seus vessants creatius

Tres (Barcelona, 1956 - Premià de Dalt, 2016) potser va ser massa avançat i polièdric per encaixar en el món artístic local: de manera orgànica va exercir de músic, investigador sonor, artista plàstic, videoartista i performer





Un recorregut per les avantguardes catalanes           del segle XX



El Palau Robert acull l’exposició ‘Enemic de gàbies’, que explica els moviments artístics i literaris de ruptura a partir de l’obra del crític Joaquim Molas

Joaquim Molas va ser un dels crítics literaris més importants de la vida cultural catalana durant el segle XX. Juntament amb Josep M. Castellet, va editar una important antologia, Poesia catalana del segle XX (1962), i durant tota la seva vida professional i acadèmica va estar dedicat a l’estudi profund dels moviments literaris de ruptura, les anomenades avantguardes –fent connexions constants entre literatura i arts plàstiques–. Va ser un organitzador incansable, apassionat de les formes d’expressió lliures –raó per la qual Joan Brossa li va dedicar un llibre anomenant-lo ‘enemic de gàbies’–, i en morir va deixar una obra extensa i un arxiu de documents, notes i llibres que són la base d’una nova exposició al Palau RobertEnemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes, que ens anima a comprendre els eixos principals de la literatura catalana més atrevida, complexa i renovadora del segle XX.
Molas va ser un dels primers crítics que va llegir amb profunditat l’obra de J.V. Foix o Joan Salvat-Papasseit, el primer també que va analitzar Salvador Dalí des d’una perspectiva literària, i aquesta exposició –que és una adaptació de la que es va fer a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que és on es conserva el seu llegat– és una invitació a recuperar la literatura catalana recent a partir de diversos eixos: el realisme històric, les primeres avantguardes del segle XX, el revival modernista, l’avantguarda de carrer i el pop.

L’exposició romandrà oberta fins al 27 d’agost, a la sala 4 del Palau Robert. Més informació a http://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/exposicionsactuals/molas/








Tota l’obra             de Josep M. Subirachs,            a l’abast



Obre una nova galeria al Poblenou on podrem apreciar l’extens abast artístic del gran escultor i dibuixant de la Barcelona de mitjan el segle XX

Josep M. Subirachs és sobretot conegut per la seva implicació directa, a partir dels anys 80 del segle passat, en els treballs de construcció i decoració de la Sagrada Família. Ja se sap que Antoni Gaudí va morir abans de ni tan sols perfilar amb detall el temple, i a partir de les seves indicacions i plànols inicials s’ha hagut de fer un treball de progrés en la feina que, moltes vegades, ha quedat en mans de la lliure interpretació. Subirachs va dirigir les obres i es va encarregar de moltes escultures de les façanes, fins a la seva mort, el 2014, a 87 anys. Però aquesta és només una part molt petita de l’extensa obra artística de Subirachs, un dels il·lustradors i escultors més importants de la Catalunya del segle XX, un treballador incansable que va deixar un llegat enorme, i que ara es podrà visitar, en bona part, a una nova sala que obre al barri on ell va néixer el 1927, el Poblenou. Es tracta de l’Espai Subirachs, una col·lecció permanent accessible per a estudiosos de l’art i per al públic en general.
Durant tot l’any 2017, l’Espai Subirachs es podrà visitar gratuïtament. Allà tindrem al nostre abast molts dibuixos, dissenys, esborranys i plànols de Subirachs, a partir dels quals va projectar les seves escultures i pintures, i una àmplia selecció de textos crítics sobre el seu art. En vida va ser un autor prolífic, un artista sempre en marxa que només es va implicar en el projecte de la Sagrada Família quan el seu prestigi era indiscutible. A l’espai Subirachs podrem advertir altres aspectes del seu treball i la seva trajectòria. Un espai per a la reflexió, l’estudi i la conservació de l’obra d’un artista excepcional. La col·lecció és permanent.






Els tresors medievals del British Museum, al Caixa Fòrum de Barcelona
'Els Pilars d'Europa' és la primera mostra fruit de l'acord entre les dues institucions



Fins al 18 de juny es podrà veure al Caixa Fòrum de Barcelona l’exposició ‘Els Pilars d’Europa. L’edat mitjana al British Museum‘ dedicada a aquesta època i composta per 263 objectes, 244 procedents de la col·lecció del reconegut museu britànic i 19 de les col·leccions del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, el MNAC i el Museu Frederic Marès. La mostra tracta sobre la vida a l’època medieval a Europa i que l’objectiu és fer caure mites i demostrar que va ser una època plena de color, de llum i vibrant.
A través de diverses peces l’exposició ajuda a explicar esdeveniments crucials, destacar figures famoses i difondre diversos aspectes del món medieval, com ara la vida a la cort, la guerra i la conquesta, i també la vida quotidiana. En aquest context, la mostra no serveix només per admirar manuscrits i pintures, sinó que la seva bellesa és la seva varietat amb una gran representació d’objectes de la vida quotidiana, escultures i monedes amb una gran riquesa artística.
Entre les 263 peces hi ha algun tresor que mereix ser admirat. Aquest és el cas del fermall de Wingham, una joia del segle VI procedent d’Anglaterra. Està feta amb plata daurada, granats, vidre blau i closques. També hi ha el rei del joc d’escacs de Lewis, una peça del segle XII tallada amb vori de morsa que va ser descoberta en aquesta illa escocesa de les Hèbrides Exteriors. També s’hi exhibeixen dibuixos, escultures, esmalts, unes peces de vitrall circulars del segle XV i la figura de cavaller, que data del segle XIV.
Moltes de les peces que s’hi exposen no han sortit mai del museu londinenc i fins i tot n’hi ha algunes que mai havien estat exhibides. Per tots aquests motius, l’exposició que es pot veure a Barcelona és inèdita.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©