AGENDA















Exposició
William Morris i companyia: el moviment Arts and Crafts a Gran Bretanya










L’artista William Morris (1834-1896), nascut a la Gran Bretanya cap al 1880 i lligat al disseny i les arts decoratives va ser el màxim ideòleg del moviment Arts and Crafts.

La mostra, en què es presenten 300 obres d’aquest moviment artístic provinents d’importants museus britànics, explora les diferents facetes creadores de Morris, que va ser dissenyador, artesà, empresari, poeta, assagista i agitador social, així com de les principals figures del moviment.

Entre les peces exposades figuren joies, tèxtils, mobiliari, papers pintats, ceràmica, vidre o metal·listeria. Destaca un immens tapís de Morris & Co sobre la llegenda del Sant Grial; l’exquisit armari d’Ernest Gimson pintat per Alfred Powell amb imatges de la vida rural als Cotswolds o els magnífics panells brodats per Margaret Macdonald.


MNAC, Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2018





Exposició Renaixement - Barroc

A partir del mes de gener de 2018 la nova presentació de la col·lecció d'Art del Renaixement i Barroc del Museu Nacional permet descobrir sota una nova llum unes 250 obres, entre pintures, estampes i dibuixos, escultures i arts decoratives, a més d'un fons bibliogràfic, que són una selecció de la col·lecció de 1.400 obres d'aquest període que posseeix el museu.

Una col·lecció a descobrir: obres inèdites, nous dipòsits i noves atribucions
La nova presentació de la col·lecció d'Art del Renaixement i el Barroc abasta els segles XVI al XVIII i arriba fins a inicis del XIX, més de 300 anys. El Museu Nacional ha portat a terme una revisió en profunditat de la col·lecció i treu a la llum les darreres investigacions. Es presenten obres inèdites, un grup important d'obres recentment restaurades, nous dipòsits i es desvetllen algunes noves atribucions.

Les col·leccions Cambó i Thyssen integrades
La nova presentació també permet fer visible el llegat Cambó i la Colecció ThyssenBornemisza, integrats a la resta de la col·lecció. La integració d'aquestes dues col·leccions permet revalorar tot el conjunt, es reforcen els lligams i el diàleg entre les obres, i s'afavoreix la possibilitat de contextualitzar-les. D'aquesta manera el visitant podrà redescobrir dues col·leccions molt valuoses que guanyen visibilitat sense perdre la seva unitat.

MNAC, exposició permanent







Exposició Imatges del Berguedà al segle XX

Mostra que s'ha dut a terme amb la col·laboració de l'Àmbit de Recerques del Berguedà i l'Arxiu Comarcal de la mateixa comarca.

Fins al 3 de març de 2018
De dilluns a divendres: de 9 a 13 h i de 16 a 19 h
Dissabtes: de 9 a 13 h i de 16 a 18.30 h
Diumenges i festius: de 9 a 13 h
Centre d'informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró
C. de la Vinya, 1
Tel. 93 8244151
Bagà (Berguedà)

Web del Parc Natural del Cadí-Moixeró
pncadimoixero@gencat.cat
           





Teatre
Llibres per cremar

Resultat d'imatges de llibres per cremar teatre

L’obra, escrita per Amélie Nothomb i dirigida per Blanca Bardagil, confronta l’espectador amb la importància de la cultura.

En una ciutat destruïda per les bombes i assetjada per la guerra, tres personatges intenten sobreviure a la cruesa de l’hivern al pis d’un d’ells. Es tracta del professor, el seu assistent Daniel i la Marina, estudiant d’últim any i amant del Daniel.

Per lluitar contra el fred només els queda un combustible: els llibres. Però cremar-los els planteja un dilema ètic que es va agreujant a mesura que passen els dies i la gelosia, els interessos, el poder i l’instint de supervivència enterboleixen les seves relacions.

Aquesta obra, que s’estrena per primer cop a l’Estat, pretén sacsejar la consciència dels espectadors i posar en qüestió el valor de la cultura com a últim baluard de la nostra humanitat.

Teatre Maldà, Barcelona
Fins al 4 de març de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La Nit

La Nit

NOTES SILENCIOSES

Poesia i silenci

Filòsofs i poetes parlen d’aquesta qüestió amb una sintonia concordant. En efecte, si partim dels pensaments de Hegel que “la poesia va començar quan l’home va intentar expressar-se a si mateix” i que “el vertader objecte de la poesia són els interessos de l‘esperit”, ens trobem amb els postulats poètics de Mallarmé, que concep la poesia com l'única possibilitat d'identificació del llenguatge amb l'absolut, de ser l'absolut, és a dir, com a designador d’una realitat que ho engloba tot i alhora ho transcendeix, i que es defineix per negació, per l'absència de límits, de contingència i de concreció. És, doncs, una idea abstracta que no es pot assolir amb el coneixement humà, per definició limitat.

Així, en els límits de la poesia amb la filosofia, doncs, María Zambrano diu que “(...) per a aquest selecte i minoritari grup [poetes i filòsofs], el silenci és la referència directa amb el món; el món i les coses es troben enfront de l'home i llavors no cal anomenar-les, se'ls contempla i se'ls coneix.”

La filosofia s'aproximava, en efecte, a la veritat mitjançant la raó, mentre que la poesia s'aproximava a la veritat mitjançant la imaginació. La veritat ‒o almenys una forma d'entendre-la‒ era l'objectiu de les dues. “El alma se buscaba a sí misma en la poesía, en la expresión poética”, escriu Zambrano. I afegeix: “La verdad de lo que pasa en el secreto, seno del tiempo, es el silencio de las vidas, y que no puede decirse. ‘Hay cosas que no pueden decirse’, y es cierto. Pero esto que no puede decirse, es lo que se tiene que escribir.”

Pierre Reverdy, al seu torn, diferenciava el poètic, el xoc poètic, amb el xoc d'idees. D'alguna manera, encara que subliminal, venia a establir una molt primitiva diferència entre la poesia i la filosofia. El poètic era una revelació interior, mentre que les idees eren elements exteriors que aportaven des de fora una cosa que ignoràvem. Zambrano anava més enllà: “(...) Porque solamente siendo a la vez pensamiento, imagen, ritmo y silencio parece que puede recuperar la palabra su inocencia perdida, y ser entonces pura acción, palabra creadora.” En conseqüència, “Eterno silencio. Silencio pensado. Este fue el gran y absorbente drama de los filósofos-poetas.”

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©