SILENCIS FILOSÒFICS



















► Una entrevista interessant



Reproducció de l'entrevista d'Eva Piquer al filòsof John Berger (Barcelona, novembre 1995) a la revista Catorze:

http://www.catorze.cat/noticia/4981/john/berger/literatura/serventa/vida


on diu, entre d'altres coses:


- Vostè té un domini extraordinari del silenci, quan escriu i quan parla.
El silenci té a veure amb el que no es diu. El secret de l'art d'explicar històries consisteix a establir una complicitat amb el receptor, i aquesta complicitat s'edifica sobre tot allò que no es diu. A mesura què la història avança, la complicitat augmenta.

- És tan important allò diu com allò que deixa de dir.
Per descomptat. Les coses més importants de la vida són indescriptibles. En un text, l'escriptor ha de saber deixar prou espai per a allò que no pot ser descrit amb paraules.









► Un post interessant


Vana és la filosofia que no porta al silenci

La filosofia, com tota classe d'amor, et trasllada, et mou, et porta... La filosofia és l'amor a la saviesa i aquest amor es concreta en una recerca, un descobriment. El procés és prou conegut i el guió està ja molt estudiat. Coincideixen totes les tradicions de filosofia perenne i tots els sistemes de saviesa profunda.

Es tracta d'una ascensió. Cal evolucionar estadi a estadi fins a assolir la veritat. Malgrat hi ha moltes tècniques, estratègies o mètodes per a evolucionar tots porten al mateix resultat: superar l'etapa actual per a immergir-nos en la següent.

Només pot ser filòsof qui estima el coneixement i està disposat a renunciar als seus coneixements. Com en la paràbola evangèlica, cal vendre la col·lecció de les petites perles per a adquirir la més gran i de màxim valor. [...]

Llegiu el post complet a








► Les frases interessants


Marina Garcés. “Les fronteres de la filosofia”. Ara.cat, 20.03.2016


La filosofia és la confiança que el pensament pot transformar la vida i fer-la millor. És a dir, que podem viure pensant i pensar com volem viure, en un trànsit sense garanties entre el silenci i l’acció. La filosofia no pretén esgotar el silenci ni ser pura acció. Sap que els contorns del que podem dir i pensar són limitats i parcials, que estem, per tant, envoltats de silenci. Però sap també que sense endinsar-nos més enllà dels límits del que encara no sabem com dir, l’acció és mera repetició i acceptació del que hi ha. 
















Francesc Torralba. “Els límits del silenci. Meditacions entre Kierkegaard i Wittgenstein”. Pensament – Fundació Joan Maragall.















► Una exposició interessant






                                                                                                                                                                   




La contemporaneïtat a través de Ramon Llull
El CCCB obre l'exposició 'La màquina de pensar: Ramon Llull i l'Ars combinatoria', que explora com es llegeix el seu pensament i la seva vigència



El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull va cercar un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estiguessin implicats el món, l’home i Déu.

Combinant la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en l’obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume, l’exposició dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre l’Ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.

Filòsof, místic i visionar
Els mons de Ramon Llull són molt rics i variats: el seu era un món alhora català, europeu i mediterrani; va escriure més de 250 llibres, en català, llatí i àrab; va viatjar per Orient i Occident; va cercar un model de coneixement que integrés Déu, home i món; va fomentar el diàleg entre jueus, cristians i musulmans, però també entre cristians llatins i grecs. El seu pensament és hereu de la filosofia grega, jueva i àrab i del neoplatonisme cristià. La seva concepció de la realitat està formada per la intersecció de filosofia, teologia, ciència i política; el sistema de pensament que va crear, conegut com Ars magna, interrelaciona totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret…), i el llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, l’Ars combinatoria, és el millor exemple de com posar en relació coses diferents. Segons la llegenda, va morir per les seves idees.


L'exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber. 
Una exposició amb obra d'Antoni Tàpies, Arnold Schönberg, Athanasius Kircher, Bernat de Lavinheta, David Link, Francesc Pujols, Giordano Bruno, Verdaguer, Jean-Jacques Grandville, Jeongmoon Choi, Joan Desí, Johann Heinrich Alsted, John Cage, Jorge Oteiza, José Luis Alexanco, José María Yturralde, Josep M. Subirachs, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Palau i Fabre, Josep Soler, Juan de Herrera, Juan Eduardo Cirlot, Manfred Mohr, Manuel Barbadillo, Marius Schneider, Miquel Bestard, Moses ben Jacob Cordovero, Nikolaus Joachim Lehmann, Perejaume, Philipp Goldbach, Pietro Mainardi, Rafael Isasi, Ralf Baecker, Ramon Llull, Raymond Queneau, Razen, Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Sebastián Izquierdo, Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt, Valère Novarina, William Morris, Yehudá ha-Leví i Daniel V. Villamediana.


Entrevista amb el filòsof Amador Vega, comissari de l’exposició:










► Un web interessant




QUADERNS DE FILOSOFIA, NUEVO NÚMERO MONOGRÁFICO “SILENCIO/S” Y CFP
Vol 3, No 1 (2016): Silencio/s













Entre d’altres, hi trobarem els articles següents:

Márgenes silentes. Palabra excedida y silencio inspirado (Hofmannsthal/Blanchot)
César Moreno-Márquez


El silencio. Entre la escritura musical y la poética
José Vicente Selma


Bowie, philosophie intime, per Simon Critchley
Antoni Doménech


















► Un llibre interessant

Joan Ordi i Fernández. L'Imperatiu del silenci: sentit del Tractatus de Wittgenstein a la llum de la tesi setena. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008, ‘Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials’, 38 (Inclou la traducció al català de l'edició crítica del Tractatus; Premi Joaquim Carreras i Artau de Filosofia 2006).

“Wittgenstein és un autor indispensable per comprendre l’evolució de la filosofia del llenguatge del segle XX. Ell mateix, però, no estava d’acord amb la deriva analítica que aquesta orientació global de la filosofia va prendre durant els anys 40-60 del segle passat. En el vienès, encara batega la passió metafísica per la qüestió del sentit de l’existència. Per a ell, el llenguatge encara mostra el transcendent, el que no pot ser dit. En els diaris dels anys 30, Moviments del pensar, hi ha anotacions d’una gran bellesa espiritual. Per exemple: «L’ésser humà viu la seva vida quotidiana amb la brillantor d’una llum de què no és conscient fins que s’apaga. Si s’apaga, llavors de cop i volta la vida es queda sense tot valor, sentit, o com es vulgui dir.» (22-2-1937) Aquesta llum és la que ell sempre va cercar fins a la mort.” [Extret de l'article del dr.Joan Ordi “L’imperatiu del silenci. Un estudi de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein”. Revista Teòfil < http://www.filosofia.url.edu > abril 2009 - n. 24.]













► Un document interessant


Educar en el silenci i en la interioritat
Lluís Ylla
Fundació Joan Maragall


“Aquest quadre (l’Angelus, de Millet) es podria titular Silenci. Contemplant-lo, hom sent el silenci que l’embolcalla tot ell. La llum, les ombres en els rostres, les posicions i el gest, la gran plana, el cel baix, expressen quietud. Hom pot també intuir el silenci anterior i posterior a aquests moments del migdia que acompanyava aquestes persones. Durant segles, bona part de la població del món ha viscut en mons rurals, sense gairebé fonts de soroll. No és el nostre cas, en què la majoria de la població no viu en entorns rurals, i molta de la que hi viu disposa de màquines, mitjans de comunicació, i aparells tecnològics que no inviten al silenci. ¿On hauria d’anar jo avui per trobar aquest entorn de silenci?”








Accediu-hi:


















ANY RAMON LLULL

Phantasticus. El cant de Ramon, una coproducció de Televisió de Catalunya amb La Perifèrica Produccions, Oberón Cinematogràfica, l'Institut Ramon Llull i IB3 (Televisió de les Illes Balears) dirigida per Cesc Mulet, a propòsit del filòsof medieval i figura cabdal de la cultura catalana, el mallorquí Ramon Llull. 
Els autors ho resumeixen així: 'Ramon és diplomàcia, és lògica, matemàtica, literatura. És passió, obcecació, mite. Són més d'un miler de manuscrits, gairebé tres-centes obres. És, encara, un món per explorar, la baula entre la tradició filosòfica medieval i el món modern.'

Podeu recuperar-ho a:




Ramon Llull (Palma, 1232 – mar Mediterrània, 1316) va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, redactada en català, occità, llatí i àrab.

Ramon Llull és un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana. No sols dels territoris de parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els seus amplis interessos van afavorir que fes aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia, fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica.

Llull creà un sistema filosòfic que denominà l'Art, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social, a partir d'un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d'altres religions. La complexitat del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l'enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva, d'acord amb les característiques del destinatari.


Al mateix temps, va produir una sòlida obra literària, que se situa just als inicis de la tradició literària catalana, i que inclou títols emblemàtics com el Blaquerna —amb el Llibre d’amic e amat—, el Llibre de les bèsties o el Llibre del gentil.



Resultat d'imatges de llull ramon anyL’Any Llull, alhora que vol acompanyar els congressos, les publicacions i la resta d’activitats acadèmiques que es preparen, es proposa molt especialment difondre l’obra i el personatge més enllà del clos de la universitat i de la discussió erudita. D’aquí la necessitat d’impulsar iniciatives que aproximin Ramon Llull al públic general. Amb aquesta finalitat se n’editaran les obres més significatives en versions assequibles, i se’n faran traduccions a altres llengües. Així mateix, durant l’Any Llull s’impulsaran tot un seguit de projectes, en múltiples formats i llenguatges (audiovisual, teatral, expositiu, musical), que han de contribuir a explicar el pes i la importància que Ramon Llull ha tingut al llarg dels segles, i el paper que encara avui pot exercir.

[Extret de Viquipèdia i d'anyllull.cat]







► A Minimàlia.net, frases breus per llegir, pensar, gaudir i endur-se, en trobareu algunes per a pensar sobre el Silenci:



com, per exemple, “Val més estar callat i semblar ximple que parlar i aclarir el dubte.” - Groucho Marx











► L’estètica del silenci a la música contemporània

[Publicat el 25 abril 2013 per artshum]




“L’estètica del silenci a la música contemporània” és el Treball final de Grau d’Humanitats de Xavier Maristany Carreras (febrer 2013), dirigit per la professora Laura Fontcuberta Famadas


L’objectiu principal és aprofundir en la relació que mantenen la música i el silenci, un fita ambiciosa molt ben assolida. Per arribar-hi, l’autor estableix quatre eixos temàtics que el portaran a determinar la seva qüestió inicial. Una primera part de la recerca pren el nom de “Entendre el silenci”, un recorregut que contextualitza el sentit i significat del silenci per determinar la seva comprensió en la música contemporània. Seguidament el discurs del treball se centra en el tractament filosòfic, sobretot els diàlegs que s’estableixen entremúsica, filosofia i silenci en bona part del segle XX, amb especial dedicació a l’anàlisi del discurs de Theodor Adorno, Eugenio Trías i Vladimir Jankélévitch, entre altres. Un tercer punt que ens aproxima a la vegada que complementa la comprensió és mitjançant l’art. No podien passar desapercebudes les interrelacions presents en aquest camp. Cinema, pintura, poesia i un llarg etcètera, seran la matèria prima per exemplificar l’ús del silenci en la creació artística: l’art com a expressió d’allò que no pot ser dit i el límit. I finalment, l’últim punt està dedicat a l’objectiu inicial d’aquest TFG, la mirada des de la música. John Cage, Giacinto Scelsi i Salvatore Sciarrinosón alguns noms de compositors que seran referents pioners.

Us convidem a endinsar-vos dins d’aquest sorollós treball sobre el silenci i, segurament, un cop finalitzada la lectura, parlar de “4’33’’” de John Cage (a la foto) serà la punta de l'iceberg del que representa el silenci a la música contemporània.  A continuació, us adjuntem un fragment del treball com a mostra:
“Hem construït una teoria del coneixement a partir del jo. I el jo sona, com va demostrar John Cage. El jo viu. Això fa que sentim sovint el silenci com una amenaça des de fora i mirem d’omplir-lo constantment. El silenci, entès així, ens portaria fora de si, a un altre lloc molt més gran que nosaltres: l’horitzó, el cosmos.”

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/20281/6/xmaristanyTFG0213mem%C3%B2ria.pdf








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©