SILENCIS ESPIRITUALS

















Ω  Silenci i meditació





Cultura Benedictines
Cada divendres de 8 a 9,15 del vespre Espai de meditació segons el mètode de Franz Jalics
Lloc: Monestir de Sant Pere de les Puel·les, c/ Anglí, 55. Barcelona
Entrada lliure










Ω  Creativitat, silenci i espiritualitat

Daniel Gabarró. “Creativitat, silenci i espiritualitat”, Sonograma Magazine, 23.04.2013

[...] Si parlo d’aquest espai de silenci i de misteri amb el que connectar i des del que crear de forma verídica, és perquè cal entendre que la creació només és possible si ens vivim més enllà de la ment racional, més enllà de tot allò que sabem i hem après. Només podrem crear si entrem en un espai de potencialitat pura, és a dir, un espai on la coses volen néixer i, en entrar-hi, ens salten a les mans, en entrar-hi vénen a nosaltres i elles mateixes prenen forma davant nostre. [...]














Ω  Un comentari sobre l'art i l'espiritualitat



SILENCI I ART. "Per a viure l'espiritualitat d'una manera diferent"

Goretti Pomé
Fa unes setmanes vam realitzar un taller de Silenci i Art a la Comunitat Passatge de la Institució Teresiana. L'estructura de la formació anava enfocada a una part del curs més teòrica i una altra més experiencial, de manera que hi hagués una base històrica sobre l'art i el silenci i després ens encaminéssim a la mateixa vida de cadascú i de com podem entrar en l'interior de la persona i alhora fer-ho conscient des de l'espiritualitat vinculada a l'art.



El terme "espiritualitat i art" que ja deia Kandinski en el seu llibre "De l'espiritual en l'art", i que al llarg de la història de l'art contemporani s'ha refermat donant expressió abstracta del sentir humà, i que ha pres moltíssimes formes i s'ha materialitzat amb milers d'obres a través de moltíssims artistes coneguts o anònims. Avui aquest terme pren més força que mai, potser per una necessitat de retrobament interior sigui per infinitat de causes personals com socials que interaccionen amb la mateixa vida, o sigui per causes més globals d'occident que afecten els nostres dies d'una forma claríssima com és la velocitat del viure quotidià, com és la crisi de valors, com és la necessitat d'un retorn a l'interior de l´ésser per a trobar respostes de sentit.






















Ω  Un llibre diferent



Laia de Ahumada
Espirituals sense religió
Editorial Fragmenta

A la contraportada podreu llegir:
"¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s’està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.

Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Monserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Guillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l’espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s’encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries.
Viuen «sense religió», però no d’esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses."

















Ω  Un llibre a tenir en compte



Josep Otón. Simone Weil: el silenci de Déu
Fragmenta Editorial - ISBN:978-84-92416-05-9

Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l’ombra d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, Josep Otón prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l’anàlisi de l’experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa, Otón se centra en un text enigmàtic —l’anomenat «Prologue»—, l’anàlisi del qual li permet desvelar alguns trets fonamentals de la relació entre l’ésser humà i el Misteri. El «Prologue» reflecteix la contradicció que amara el recorregut vital de Weil perquè narra dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L’escriptora hi descriu l’encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest misteriós visitant l’abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es revela i s’oculta, es manifesta i s’amaga. 












Camí endins
És recomanable la visita a la seva pàgina web:
http://camiendins.org/recursos/espais-de-silenci/

on es poden trobar diverses referències per a espais de silenci, retrobament interior i de recerca espiritual. 












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©