SILENCIS NATURALS


















Els sons de la naturalesa

Però, per què ens agraden aquests agradables sons? La ciència ha trobat que el plaer de submergir-se en un entorn acústic verd, ja sigui físicament o virtualment mitjançant l'enregistrament sonor, té un efecte saludable. Els seus sons combaten l'estrès, ajuden a concentrar-se i ens transmeten alegria i felicitat a nivell conscient i també del subconscient.

Llegiu-ne més a: http://www.ecologiaverde.com/por-que-nos-gustan-los-sonidos-de-la-naturaleza/#ixzz4Qv56dVvq















    Bosc de La Gravolosa, Osona (Catalunya)



EL SILENCI I EL BOSC 
Blog Els arbres, entre el cel i la terrade Josep Gordi Serrat

 [...] “Aconseguir viure i sentir el silenci dins del bosc és una tasca que necessita temps i constància. Sempre penso que aquesta harmonia la podem aconseguir en qualsevol espai forestal. Per tant, no cal cercar només viure el silenci sota els arbres pluricentenaris, sinó que també podem aconseguir-ho en una senzilla pineda de pi blanc o en un alzinar. És més important la quotidianitat en la relació amb el bosc que l’espectacularitat. En definitiva, el que cal és perseverança, solitud, obrir tots els sentits i humilitat.”


















Playa del Silencio





La Playa del Silencio, a Cudillero (Astúries) és un d'aquests llocs on el temps s'atura i que val la pena anar a veure. Com no està molt a prop de cap nucli de població gran encara conserva aquest estat de platja semidesconeguda encara que la seva bellesa farà que, tard o d'hora, sigui descoberta pel gran públic.




Per arribar fins a aquesta platja (també anomenada del Gavieiru o Gavieiro), hem d'arribar fins al poble de Castañeras, a 16 quilòmetres de Cudillero en direcció Oest. Per baixar-hi, hem de deixar el cotxe abans d'arribar al penya-segat. En arribar al poble, ja veiem els cartells indicant cap a on hem d'anar. Si aparquem el cotxe, podem arribar-hi recorrent un camí de terra que és altament recomanable caminar a peu per plaer (uns 10 minuts).




Des de dalt sens dubte és la vista més espectacular i des de baix, depèn molt de com aquest la mar, de l'hora que sigui per això de la llum del sol, etc. però és molt bonica també des de la riba.

La longitud de la Playa del Silencio és d'uns 510 metres i no és molt ampla. Té molt poca sorra, ja que la majoria de la superfície és de còdols. Tampoc no busqueu cap tipus de servei o bars coses per l'estil perquè no n'hi ha.



Només per la pau espiritual que es respira en un paisatge paradisíac com aquest, val la pena acostar-se fins a la zona de Cudillero i a aquest racó d’Astúries.





































Camins en la natura
senderisme, llengua, cultura: pel País Valencià i Catalunya.


Un curt documental sobre el poble abandonat de Conill, situat al terme municipal de Tàrrega, a la comarca de l'Urgell. En quinze minuts us contem allò més destacat de la seua història, i de com l'abandonament ha malmès les cinc cases pairals i l'església.

Aquest ha estat un projecte dirigit per Ismael Chiva i Meritxell Garralón, per a Camins en la natura. A més a més, també hem comptat amb la col·laboració de Dolores Carrero i Òscar Castro durant el rodatge; de Jaume Ramon, Nova Tàrrega i Ràdio Tàrrega, en les imatges d'arxiu; i de Laura Garralón, en la documentació.









   










Estany de Sant Maurici




L'estany de Sant Maurici és un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Té una superfície de 0.215 km2, que equival a 21,5 hectàrees. Fa uns 100 metres de llarg per uns 200 d'ample, amb un volum d'aigua d'uns 2,6 Hm³, gràcies a una petita presa construïda per augmentar la seva capacitat.

És situat a 1.900 m d'altitud, davant de la majestuosa muntanya dels Encantats (2.748 m) i al fons d'un circ d'origen glacial. Rep les aigües dels rius i torrents de Ratera, del Portarró i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d'Espot fins a la Noguera Pallaresa L'estany és el més conegut i important de la vall.



Prop de l'estany, envoltat de boscos de pi negre i d'un bell paisatge de muntanya, hi ha l'ermita de Sant Maurici (1.841 m; bastida modernament sobre una construcció més antiga), un refugi militar (abandonat) i una presa hidroelèctrica que segueix la riba SE. En surt un canal de 6,2 km de llarg que aporta l’aigua a un dipòsit regulador; d’allí una canonada d’1,25 km de llarg la condueix a la central de Sant Maurici (juntament amb l’aigua de la central de Lladres), situada vora Espot de Dalt, a la riba dreta del riu Escrita. El salt des de l’estany és de 579 m, la potència instal·lada de 15.543 kW i la producció de 35,9 a 54 MWh. [Viquipèdia]













Congost de Mont-Rebei

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar  la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.






Vegeu.ne més informació a http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Espai-Natural-Congost-de-Mont-rebei/177.aspx








Ruta del Silenci
 LA VOLTA AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT EN ETAPES


La Ruta del silenci vol donar un lloc de trobada equilibrada entre l'entorn natural d'un valor molt especial com és el Parc Natural de la Serra de Montsant a les persones que viuen i treballen als pobles integrats a la Serra de Montsant i que conviuen amb el territori, i els caminadors que amb el seu compromís esportiu i humà, serà els que tracin un recorregut que els uneix.

La Ruta del silenci és una recorregut de 100 km i 4.000m de desnivell positius, amb aspiració a oferir la vivència de recórrrer un marc de tradició eremítica que va servir com a lloc aïllat del món als ermitans que van buscar voluntàriament el retorn a l'austeritat, simplificació i la contemplació en silenci en un entorn perfecte com és el Montsant (d'aquí el seu nom Montsant).































Pixera, riu Montsant a Margalef

Vegeu el vídeo sobre el Parc natural:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©