SILENCIS MUSICALS

La música, llenguatge universal per comunicar-nos 
i emocionar-nos sense paraules, ens fa adonar 
del valor del silenci, de la importància de la pausa 
perquè el nostre ritme sigui més harmoniós.


















Chamber of Echoes
World of Silence







Well times have changed now
We all watch our backs now
Society controls our every act now
Told how to feel, told how to think,
told what to do, and we're all in sync
Right now, we can make a difference
Stand tall and show our resistance
Break away and show what we stand for
Run away to the life we had before

Oh now, does it hurt you?
Tell me, can you feel it too?

We'll run far away
We'll run far away...

CHORUS:
(Oh) take me away...
From this world of violence
Take me away...
To a new World of Silence...
All it takes is to hear you say
We'll leave this desolate place
and we'll run far
(Oh) take me away...
To a new World of Silence...

We're a collection
Subject to infection
Under restraint
To be ultimate perfection
We never lie
We never age
We'll never die
'Cause our world's a stage
We don't have to sit and take this
Just free your mind I know you can shake this
Crashing through the walls all around us
Fighting for our freedom to express

Oh now, is the fear crawling inside?
Just hold me, soon there's no need to hide

We'll run far away
we'll run far away...

CHORUS:
(Oh) take me away...
From this world of violence
Take me away...
To a new World of Silence...
All it takes is to hear you say
We'll leave this desolate place
and we'll run far
(Oh) take me away...
To a new World of Silence...

OUTRO:
Our freedom's calling for us...
Our freedom's calling for us...
Our freedom's calling for us...
Our freedom's calling for us...

Our freedom's calling for us...










Coses
Els núvols





Blanc sobre blau, els núvols,
pel cel d’aquests matins,
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins.
Matins de març, on sembla que la vida comenci
 i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

            [Poema de Màrius Torres]















Carlos Gardel
Silencio





Silencio en la noche.
Ya todo está en calma.
El músculo duerme.
La ambición descansa.

Meciendo una cuna,
una madre canta
un canto querido
que llega hasta el alma,
porque en esa cuna,
está su esperanza.

Eran cinco hermanos.
Ella era una santa.
Eran cinco besos
que cada mañana
rozaban muy tiernos
las hebras de plata
de esa viejecita
de canas muy blancas.
Eran cinco hijos
que al taller marchaban.

Silencio en la noche.
Ya todo está en calma.
El músculo duerme,
la ambición trabaja.

Un clarín se oye.
Peligra la Patria.
Y al grito de guerra
los hombres se matan
cubriendo de sangre
los campos de Francia.

Hoy todo ha pasado.
Renacen las plantas.
Un himno a la vida
los arados cantan.
Y la viejecita
de canas muy blancas
se quedó muy sola,
con cinco medallas
que por cinco héroes
la premió la Patria.

Silencio en la noche.
Ya todo está en calma.
El músculo duerme,
la ambición descansa...

Un coro lejano
de madres que cantan
mecen en sus cunas,
nuevas esperanzas.
Silencio en la noche.

Silencio en las almas...


















Jorge Fandermole
Tiempo de silencio













Silencio como pluma en el vacío,
como quien calla en sueños mientras sueña.
Silencio en el espacio y los navíos
y en el alma de fuego de la leña.
Silencio en los portales de la guerra,
hagan silencio tropas y armamento.
Que los ordenadores de la tierra,
del cosmos y del mar guarden silencio.
Silencio hasta que el aire se desmaye
en los arcos vacíos del aliento.
Dobladas las gargantas de la calle,
que nada quede colgado en el viento.
Silencio en los balcones y en los templos,
quiero pedir silencio en los estrados,
a los jueces quiero pedir silencio,
a los absueltos y a los condenados.
Silencio porque una palabra muda
es más verdad que una palabra hueca,
donde los cuestionarios y las dudas
son como un manantial que no se seca.
Silencio cuando estemos casi muertos
de tanto decir muerte por la boca,
comiendo por nuestros oídos abiertos,
palabras, esqueletos de gaviota.
En el silencio habrá palabra nueva
saltando como flor de los desechos
que nos borre de los labios la niebla
y nos vuelva a llenar de luz el pecho.
Avispa que se ha ido agigantando
hasta cubrir de mentiras los muros
sin ver que su aguijón quedó brillando
como una estrella sobre un lienzo oscuro.
Silencio cuando estemos casi muertos
de tanto decir muerte por la boca,
comiendo por nuestros oídos abiertos                                                                                                                                       palabras, esqueletos de gaviota.














Lluís Llach 
Silenci





Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.

Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.

Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.

Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.

Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.

















Lluís Gavaldà / Josep Thió
Silencis






Tres o quatre gotes de la tan pluja de nit
filtren el sol per la finestra.
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.

Oh quantes nits tindran els teus dits febles.
Oh quants matins, com el que ara tinc, tebi com un fil, de roba.

Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada
som tan lluny d'aquell soroll salvatge que ens fèiem entendre sense paraules.

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins amb el color d'aquesta tarda
sento com camines dels sorolls del teu vestit, que entre les cuixes et delata

Oh quants matins entrellaçant els molls de pedra
Oh quantes nits com la que ara tinc, tèbia com la llum, espelma.

Amagats de tantes veus estranyes, amb els silencis omplim paisatges
Més enllà d'aquest soroll tan aspre, em fèiem entendre sense paraules.

Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada
som tan lluny d'aquell soroll salvatge que ens fèiem entendre sense paraules.
Que ens fèiem entendre sense paraules...

Tres o quatre gotes de la tan pluja de nit...


















Simon &Garfunkel -The Sounds of silence


Silencis Musicals































Hello darkness, my old friend,
I've come to talk with you again.
Because a vision softly creeping
Left its seeds while I was sleeping.
And the vision that was planted in my brain
Still remains within the sounds
Of silence.
In restless dreams I walked alone
Narrow streets of cobblestone,
'Neath the halo of a street lamp
I turned my collar to the cold and damp
When my eyes were stabbed
By the flash of the neon light,
That split the night
And touch the sounds
Of silence.
And in the naked light
I saw Ten thousand people, maybe more.
People talking without speaking,
People hearing without listening.
People writing songs
That voices never share
And no one dared disturb the sounds
Of silence.
'Fools,' said I, 'you do not know
Silence like a cancer grows.
Hear my words that I might teach you,
Take my arms that I might reach you.
'But my wordsLike silent raindrops fell,
And echoed in the wells
Of silence.
And the people bowed and prayed
To the neon god they made.
And the sign flashed out its warning
In the words that it was forming.
And the signs said,
The words of the prophets
Are written on the subway walls
And tenement halls.
And whispered in the sounds
Of silence.


Silencis Musicals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escoltar

Escoltar

NOTES SILENCIOSES

Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©