PUBLICACIONS DE L'OCNI








La poètica del silenci i els poetes catalans 
del segle XX

El plantejament del treball es fa partint de dues constatacions: l'estudi del silenci requereix una visió interdisciplinària i parlar-ne constitueix una paradoxa en si mateix. L'aproximació es realitza tenint en compte la seva gran rellevància en l'art en general i en la poesia en particular, en què la seva influència ha estat decisiva, especialment a partir del segle XX. Hem volgut ressaltar el silenci poètic o, millor dit, la seva capacitat d’eloqüència, el seu dot de suggeriment, la seva idoneïtat per expressar l’inefable com a veu de misteri i com a codi d’enigma, i, en definitiva, el seu indiscutible paper com a transmissor de l’experiència vital i artística dels poetes. En aquest recorregut polisèmic, hem focalitzat en els poetes catalans del segle XX l'exemplificació del significat vital i artístic que el silenci i la seva profunda i àmplia poètica representa.

JOAN-IGNASI ELIAS – La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX
El silenci en l'art, la literatura i el pensament

➤ El podeu adquirir a:

Amazon

Moorebooks

Llista de distribuïdors i venedors:












Simetries és un projecte conjunt entre un poeta (Joan-Ignasi Elias)  i un pintor (Juan Carlos Beneyto).
Es va gestar a partir del llibre Arestes- Tanka sense record, format per poemes d’estructura mètrica tanka, d’origen japonès, que va inspirar la il·lustració en dibuixos en tinta xinesa.
El projecte gràfic, dissenyat per Jordi Ribas, va donar lloc a exposicions i recitals (galeries Art-mirall, Horiginal, Lletraferit, Kutxa, biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver).
L'editorial Emboscall la va publicar en la seva col·lecció "Taller de Poesia", ampliant el contingut de l’exposició, però mantenint-ne la forma i l’esperit artístic que la va fer possible.


  • No és un projecte fet en paral·lel, ni a quatre mans, ni tan sols simultani, però els poemes es van trobar amb els dibuixos i el dibuix amb la poesia en el mirall de l’art i de l’experiència vital. De tal manera, que les paraules van voler ser línies, ombres, traços en l’espai compartit per explicar el misteri de la trobada i els dibuixos s’anaven fonent en petites lletres ordenades dins d’un món desconegut, però que també era el seu.

          Simetries ha esdevingut, doncs, la guia per a un viatge compartit i harmònic, que ara                   tots podem gaudir.

                                                                                                                            Joan-Ignasi Elias


  • Vaig tenir notícies de la ciutat blanca. Aquesta ciutat és en un llibre.

Mai no hi vaig estar, però el llibre me n'ha parlat.
Una paraula pot suggerir una imatge o simplement l'acció d'un traç.
Així és que inicio el meu dibuix, inspirat no sé per quina imatge entrevista o pel seu ritme i musicalitat.
Després, en un moment de reflexió, la pàgina en blanc s'obre com una finestra. I ara sí,  la catarsi: traços, lletres, línies, signes, símbols, textures i memòries. Veig fragments d'una totalitat com si fos un trencadís que es reconstrueix per crear una obra nova i associada, subtilment vinculada al seu origen.

                                                                                                               Juan Carlos Beneyto







  •  Presentació de Simetries a l’Horiginal. Barcelona, 4 de febrer de 2009
  •  Llibre a la venda a:    
  • http://www.llardelllibre.cat/cat/busqueda/listaLibros.php? tipoBus=full&palabrasBusqueda=ocni&boton=Cercar
           > Prometeo libros
               http://www.librosprometeo.com/libro/ver/id/498523/titulo/SIMETRIES.html
            > Llibres.cat
               http://www.llibres.cat/Catalogo/Editorial/3314/emboscall-edicions












    Arestes – Tanka sense record
    El llibre Arestes, en què es basa el projecte "Simetries", és sobretot una recerca que comporta la superació del record i la lluita entre l'adversitat i l'esperança.
    El tipus d'estructura mètrica m'ha permès d'emmotllar la veu interior a una emocionalitat solitària, però necessitada de sensibilitats externes, on la paraula simbòlica de poliedres vitals s'hi ajusta amb passió continguda, en un recorregut adolorit, però ferm, cap a la claror.
    Aquí en teniu unes mostres:

    Habituar-me
    i ser tan sols palpenta
    d’aquells límits.
    Tremolar i mirar-me
    en estralls de certesa.

    *

    Arbres incrèduls:
    el silenci us crida,
    llunyana l’alba.
    Si brodeu encanteris,
    sou les clarors audaces.


    Podeu llegir-lo sencer a:


       El 13 de desembre de 2006 va tenir lloc a la galeria Art-mirall,        de Barcelona, una presentació/performance d'aquest llibre. En el  recital, es van oferir les traduccions recitades d'alguns poemes pels  amics Socorro Pérez (espanyol), Letty Sauter (alemany i anglès) i  Andriy Antonovskjy (ucraïnès). 

       Vegeu-les a continuació i també la 

               Mostra del recital







    Català

    1/I
    Exhaust, per roques
    incertes de l’oratge
    silent emigro,
    i, tan fràgils, la petja
    del bes del temps ignoro.

    3
    Nits esberlades,
    les solituds immenses,
    els cels, els pares.
    Lleu, el matí tremola
    amb el glaç d’hora fosca.

    1/II
    El límit besa la faç
    de la penombra
    enlluernada.
    En els fils de la boira,
    pors silents, llum, nosaltres.

    34/II
    Plou temps en llavis adversos,
    roigs de nusos, cels en cadenes.
    Són colors de pissarres,
    són grafits de les penes.


    Traduccions d’alguns poemes:

    Espanyol

    1/I
    Exhausto, entre rocas
    inciertas del viento
    silente emigro,
    y, tan frágiles, huellas
    del beso del tiempo ignoro.

    3
    Noches agrietadas,
    las soledades inmensas,
    los cielos, los padres.
    Leve, la mañana tiembla
    con el hielo de hora oscura.

    1/II
    El límite besa
    la faz de la penumbra
    deslumbrada.
    En los hilos de la niebla,
    miedos silentes, luz, nosotros.

    34/II
    Llueve tiempo en labios
    adversos, rojos de nudos,
    cielos en cadena.
    Son colores de pizarra,
    son grafías de las penas.


    Alemany
    1/I
    Erschöpft, zwischen Felsen
    zweifelnd des Windes
    in Stille ausbrechend
    und, so zarte Spuren
    des Kusses der Zeit verkennend.

    3
    Gespaltene Nächte
    die umwältigende Einsamkeiten
    die Himmel, die Eltern.
    Mild zittert der Morgen
    mit dem Eis der dunklen Stunde.

    1/II
    Die Schwelle küsst
    das Ebenbild der Dämmerung
    verblendet.
    Auf den Fäden des Nebels
    stille Ängste, Licht, wir.

    34/II
    Zeit regnet auf Lippen
    widrigen, rote Knoten,
    Himmel in Ketten
    sind Farben auf Tafeln,
    sind Grafitis der Trauern.


    Anglès
    1/II
    Exhausted between rocks
    uncertain of the wind
    silently I migrate
    and so fragile prints
    of the kiss of time ignoring.

    3
    Splitted nights
    of immense solitudes,
    the skies, the parents.
    Mild shivers the morning
    with the frost of the dark hour.

    1/II
    The limit kisses
    the face of penumbra
    dazzled.
    On the strings of mist
    silent fears, light, us.

    34/II
    Time rains on lips
    adverse, reds of knots
    skies in rowsare colors of slates,
    are grafitis of pains.


    Ucraïnès

    1/II
    Виснажений, по скелях
    невірних від бурі, крихких,
    тихий іду, слід
    поцілунка часу мені не відомий.

    3
    Розторощені ночі,
    самітності безмірні,
    і небеса, батьки.
    Від передсвітанкового морозця зоря тремтить легка.

    1/II
    Рубіж цілує
    обличчя сутінок
    осліпленне.
    В язиках туману
    мовчазні страхи, світло й ми.

    34/II
    Дощить час у губах
    протилежних, в червоних вузлах,у кайданах піднебіння.
    Вони є кольори гаспідні
    вони вуглець жалю.


    Vegeu i escolteu la improvisació musical que en va fer l'Arnau Vilardebò en la presentació a la galeria Art-mirall:
    http://youtu.be/0k0ABEU6kWw 
















     
    OCNI - Objecte Caminant                    No Identificat

    Columna Edicions
    Pròleg: Jordi Ribas
    Dibuix coberta: M. Victòria Elias​​
























    Alguns poemes d’OCNI -
    Objecte Caminant No Identificat
    
    
    I - L’espectador habitual
    
    5
    Un parèntesi caducat
    de fesomia endiumenjada,
    trànsit captiu, parasitari.
    Costum de màquines vibrants
    fa l’olor de l’angoixa bruta,
    escomet sordesa del greix,
    negligència craniana.
    Ep: serem l’últim ordre físsil
    per a la tempesta de plàstic,
    asseguts, ben encartronats,
    cara-mussols, al burguer-oil
    de la cantonada feliç.
    Repetim vol baix del motor,
    el paràmetre mentider
    i escaient: futur de tipp-ecs!
    
    
    11 - Please, Viladrau’s water!
    L’escapada t’ajuda amb força:
    Som per Damunt de les Estrelles,
    Els Temps Avacen amb Nosaltres!
    Endavant amb l’aigua lleugera,
    que no són els anys, són els quilos!
    Sense colorants ni conservants,
    anem a l’aventura dura:
    Les nines famoses inviten
    a viure perquè són així
    i, com que ja és primavera,
    busquem, provem i comparem,
    i, si no trobem res millor,
    comprem ara, pagues després,
    o ens retornen els diners.
    O sigui, hi ha una cartera.
    Efectivament, bona cuina!
    I, si volem verges de Borges
    més que mai fines i segures,
    pensem que cal tenir estrella;
    per tant, ens ho treiem del cap!
    
    II - La vida, sessió contínua
    12
    Sol, rep, humil, fuet rabent
    de desengany, rítmic batec
    de plany d’injúries, fracàs
    d’aquest repòs no resignat.
    Ara és renúncia del clam
    del dol inútil, testimoni
    escarmentat, friable, únic
    estigma còsmic de retorn
    en ulls ferits, condemna enllà.
    Morbós, monòton, fill addicte
    d’aquests miralls tan inequívocs,
    seràs l’arrel, rostre ressò
    d’enormes pors susbtancials.
    
    20
    -1-
    Nit.
    Plouen cossos ran de mort.
    En l’atzar del signe funest
    -capgirat en conjur d’entranyes-
    bilis de lligams trencadissos
    reviuen brúixoles rebels.
    

    -2-
    Servil genèric pervertit
    en trossos de vil quars
    prop la tenebra provocada.
    Barrocs vèrtexs alatrencats,
    gòtica nit lluny de la glòria,
    triangle empapat de vitralls.
    
    III - Efectes secundaris
    21
    Limita’t a tot, fals rovell
    de clares hores ben intruses,
    quan ja la por d’aquesta tarda
    sigui ceguesa d’escamot,
    un món de noses tan inútils,
    nul·les potser de tan subtils:
    Ets corriola de paraules.

    33
    “El pecat, el fracàs, totes aquestes coses”
    V. A. Estellés
    El mot ha fugit, ja per sempre,
    i emboliquem aquest record
    amb el paper brillant i irònic
    que ens dóna la justa distància.
    Hem pogut parafrasejar
    els moments, també la memòria,
    esmicolar la superfície
    de les hores enravenades,
    ferides a trossos perduts.
    Filtres esmolats, clandestins,
    es claven a les nostres mans,
    i fugim d’aigua solitària
    i de penombra malaltissa,
    de vida tensa, malaurada.
    Rialles... Quin paper, oi Rick?

    • Ocni (Objecte Caminant No Identificat)
    A la venda a:
    > libreroonline
    http://www.libreroonline.com/espana/libros/318475/elias-joan-ignasi/ocni.html

    La Llar del Llibre
    http://www.llardelllibre.cat/cat/busqueda/listaLibros.php?tipoBus=full&palabrasBusqueda=ocni&boton=Cercar





    ANTOLOGIES



    * FULLS IMPERMEABLES I - Edicions del Mall / AJELC, 1983
    * III PREMI JOAN BARCELÓ - Editorial Robrenyo, 1985


    * PREMI DE POESIA SANT BOI DE LLOBREGAT, 2000

    * PREMI DE POESIA SANT BOI DE LLOBREGAT, 2002
    * I PREMIS GUILLEM VILADOT - La Busca edicions, 2006
    * CONTRARIS -  Edimurtra / Vers i Revers, 2012
    
    * MIRALLS -  Edimurtra / Vers i Revers, 2012

    * ESCALES I MEMÒRIES - Edimurtra / Vers i Revers, 2013

    * L'ATZAR, ENTRE EL DESTÍ I LA SORT - Edimurtra / Vers i Revers, 2014





    Fulls Impermeables - I
    Antologia poètica, narrativa i d'assaig de joves autors pertanyents a l'AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana).

    Editat per AJECL i Edicions del Mall.




    http://www.uniliber.com/titulo/FULLS-IMPERMEABLES.html
    http://www.buscalibre.com/fulls-impermeables-i-varios-autores/p/nkfcd69





    III Premi Joan Barceló

    Conté els poemes Orfes neurosis acríliques i Pel·lícula clau, coguanyadors del premi antològic en homenatge a Joan Barceló.







     

    Premi Poesia Vila de Sant Boi 2000

    Poemes finalistes d'aquest Premi de Sant Boi de Llobregat, convocat per l'Ajuntament.













     

    Premis Centre Comarcal Lleidatà

    Poemes finalistes del premi Guillem Viladot, 2006. Editat per La Busca edicions.






    ANTOLOGIES PUBLICADES AMB L'ASSOCIACIÓ POÈTICA VERS I REVERS













    SELECCIÓ DE POEMES A


    ​​
    • III Premi de Poesia​
    La Catalana de Lletres de Catalunya Cultura, 2005​
    Editorial Cossetània, 2006









    ​​• Poesia clàssica i contemporània​
    poesia.cat​

    ​​• Fragments a Geocities

    ​• Esquinçat àlber​
    Amics arbres, arbres amics:



    Silencis dits
    Recital a la llibreria La Gralla, Granollers
    Amb Teresa Tarrida i Manel Serrano (poetes) i amb Julián Díez (muntatge audiovisual)​

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Escoltar

    Escoltar

    NOTES SILENCIOSES

    Quan s’està amb altres persones, cal estar parlant: el silenci es viu com a carregat d’amenaces o, almenys, de tensió i, en el millors dels casos, el silenci constitueix una descortesia. Llevat en situacions d’anonimat freqüents (transports públics, espectacles, etc.), quan ningú no té per què parlar amb el veí, en qualssevol altres situacions, es considera necessari intercanviar algunes paraules, encara que siguin de tràmit o estereotipades. Fins i tot, hi ha una por al silenci (sigefòbia), viscut molts cops com a absència d’alguna cosa.

    Segurament el silenci ens espanta perquè ens duu a una acció que ha deixat de ser usual: l’"escolta". I aquest petitíssim acte ens ensenya un dels gestos que admetem amb més dificultat: permetre al nostre ‘jo’ diluir-se. L’escolta ens descobreix que dins de qualsevol saber hi habita el seu contrari, que conèixer és aventurar-se en el territori ignot, desconegut, ni tan sols imaginat. La saviesa és també un intent de traduir el silenci que posseeix la veu d’allò que ens envolta.

    En aquest sentit, només a vegades el silenci no pesa, ni es pensa. Aleshores desapareixen els cinc sentits i el murmuri de l’ocult, d’allò inadvertit, mostra la seva veu i ens envolta. Complex, il·limitat, misteriós. D’aquesta escolta, del seu descobriment, sorgeix un so que s’articula des de la curiositat, ple de sentit, que retorna veu i matisos al silenci del que neix i al qual torna: la paraula que volgués tancar el final d’aquest silenci per dotar-lo de curiositat, de passió, d’inici, del desig d’un idioma que faci del seu abisme un lloc càlid, l’expressió del misteri quan assolim intuir-lo.

    Extret de "La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX", Joan-Ignasi Elias. Publicia, 2016. ©