SILENCIS ESPIRITUALS














Voleu fer una estada i descobrir/redescobrir el silenci?

















https://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/04/el-gaudi-del-silenci-10-monestirs-i-espais-espirituals-on-fer-estada-4191.php








LA MÀGIA DEL SILENCI

Kankyo Tannier practica el silenci des de fa anys en una idíl·lica cabana al cor dels boscos d'Alsàcia, en plena connexió amb els arbres i els animals. A partir de la seva experiència extraordinària, ens ensenya a incorporar la màgia del silenci (tant espiritual com físic) en el nostre dia a dia, i ens ajuda a millorar l'estat interior sense necessitat de canviar radicalment la nostra vida. El llibre ens condueix pels camins del silenci i de la felicitat: el silenci de paraules, per poder captar el que passa realment al nostre voltant; el silenci visual, perquè la nostra mirada aprengui a prescindir de la informació inútil, i el silenci corporal, per aprendre a escoltar el que ens diu el cos.
Tannier ens diu: «Tant si vols entrar en el silenci a passos curts o a gambades; tant si vols picar en aquestes pàgines uns quants exercicis o empassar-te tot el llibre amb voracitat; tant si t'agraden les expansions líriques com els treballs pràctics; tant si vius a la ciutat com al camp; tant si ets home, dona o transgènere; angoixat, alegre o escèptic... He escrit aquest llibre per a tu a la mercè del vent i de viatges immòbils, tant a la ciutat com al bosc, però sempre, sempre, pensant en tu. Tant de bo et puguis passejar pel fons d'aquestes pàgines com per un univers familiar. Tant de bo hi puguis descobrir algunes melodies espirituals per omplir d'encís la teva vida quotidiana». 




Ω  Silenci i meditació







Cultura Benedictines
Cada divendres de 8 a 9,15 del vespre Espai de meditació segons el mètode de Franz Jalics
Lloc: Monestir de Sant Pere de les Puel·les, c/ Anglí, 55. Barcelona
Entrada lliure











Ω  Creativitat, silenci i espiritualitat

Daniel Gabarró. “Creativitat, silenci i espiritualitat”, Sonograma Magazine, 23.04.2013

[...] Si parlo d’aquest espai de silenci i de misteri amb el que connectar i des del que crear de forma verídica, és perquè cal entendre que la creació només és possible si ens vivim més enllà de la ment racional, més enllà de tot allò que sabem i hem après. Només podrem crear si entrem en un espai de potencialitat pura, és a dir, un espai on la coses volen néixer i, en entrar-hi, ens salten a les mans, en entrar-hi vénen a nosaltres i elles mateixes prenen forma davant nostre. [...]

















Ω  Un comentari sobre l'art i l'espiritualitat



SILENCI I ART. "Per a viure l'espiritualitat d'una manera diferent"

Goretti Pomé
Fa unes setmanes vam realitzar un taller de Silenci i Art a la Comunitat Passatge de la Institució Teresiana. L'estructura de la formació anava enfocada a una part del curs més teòrica i una altra més experiencial, de manera que hi hagués una base històrica sobre l'art i el silenci i després ens encaminéssim a la mateixa vida de cadascú i de com podem entrar en l'interior de la persona i alhora fer-ho conscient des de l'espiritualitat vinculada a l'art.



El terme "espiritualitat i art" que ja deia Kandinski en el seu llibre "De l'espiritual en l'art", i que al llarg de la història de l'art contemporani s'ha refermat donant expressió abstracta del sentir humà, i que ha pres moltíssimes formes i s'ha materialitzat amb milers d'obres a través de moltíssims artistes coneguts o anònims. Avui aquest terme pren més força que mai, potser per una necessitat de retrobament interior sigui per infinitat de causes personals com socials que interaccionen amb la mateixa vida, o sigui per causes més globals d'occident que afecten els nostres dies d'una forma claríssima com és la velocitat del viure quotidià, com és la crisi de valors, com és la necessitat d'un retorn a l'interior de l´ésser per a trobar respostes de sentit.






















Ω  Un llibre diferent



Laia de Ahumada
Espirituals sense religió
Editorial Fragmenta

A la contraportada podreu llegir:
"¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s’està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.

Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Monserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Guillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l’espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s’encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries.
Viuen «sense religió», però no d’esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses."

















Ω  Un llibre a tenir en compte



Josep Otón. Simone Weil: el silenci de Déu
Fragmenta Editorial - ISBN:978-84-92416-05-9

Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l’ombra d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, Josep Otón prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l’anàlisi de l’experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa, Otón se centra en un text enigmàtic —l’anomenat «Prologue»—, l’anàlisi del qual li permet desvelar alguns trets fonamentals de la relació entre l’ésser humà i el Misteri. El «Prologue» reflecteix la contradicció que amara el recorregut vital de Weil perquè narra dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L’escriptora hi descriu l’encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest misteriós visitant l’abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es revela i s’oculta, es manifesta i s’amaga. 












Camí endins
És recomanable la visita a la seva pàgina web:
http://camiendins.org/recursos/espais-de-silenci/

on es poden trobar diverses referències per a espais de silenci, retrobament interior i de recerca espiritual. 












Cap comentari:

Publica un comentari

HI TROBAREU

HI TROBAREU

LES EXPRESSIONS DEL SILENCI

Els silencis en les expressions artístiques, espirituals i naturals.

NOTES SILENCIOSES

NOTES SILENCIOSES
Ciceró

Silenci i verbositat

El silenci, com la parla, s’aprèn i, malgrat que el fet del silenci sigui universal, no ho és el seu significat ni la seva interpretació específica en cada acte en particular, que depèn sempre del context singular, propi del moment i de l’entorn cultural. Així, en una comunitat estranya no només hem de respectar la gramaticalitat de les expressions lingüístiques, sinó també conèixer i tenir en consideració les situacions en què podem i/o podem parlar i callar.

En aquest sentit, si aprenem de manera més o menys espontània l’ús del silenci en la cultura en què naixem, fer-ho en una segona llengua és encara més difícil que el correcte ús i l’assimilació de les regles gramaticals. Per exemple, en la cultura oriental, especialment la japonesa, la discreció, la preservació de la intimitat, l’ocultació de sentiments, la preponderància d’una societat sobre l’individu, són valors assignats al silenci. Això s’aprecia especialment en les manifestacions culturals com la música tradicional, la pintura, el cinema, on s’adverteixen sense angúnia uns llargs i expressius silencis. De tota manera, cal no oblidar que, per exemple, en els països nòrdics europeus hi ha també una gran tolerància conversacional al silenci, força semblant a la nipona; d’aquí, potser que s’associï aquesta característica amb un caràcter més taciturn que la resta d’europeus. Malgrat això, sembla que el silenci asiàtic és més actiu, necessari per crear un ambient apropiat per al coneixement i la relació amb l’altre; en canvi, el silenci nòrdic tendeix més a la passivitat, a la soledat i a la creació de distàncies interpersonals.

Partim, però, del fet que actualment la nostra societat es caracteritza per admetre malament el silenci. Aquest tret és una nota comuna a tota la cultura occidental, però particularment sobresortint als països mediterranis, caracteritzats en general per la verbositat. Hi ha hagut, i encara existeix, en altres cultures, en altres societats, unes possibilitats més grans de comunicació a través del silenci o, senzillament, en el silenci. Fins i tot en l’espai geogràfic d’Occident, la cultura rural deixa al silenci més espai que no pas la cultura urbana, més ‘lletrada’ i discursiva. En altres societats, per exemple, una visita d’amistat o de respecte pot i, a vegades, ha de contenir llargs intervals de silenci. En la nostra vida moderna i sobretot urbana és a penes concebible. La societat moderna està sotmesa a un excés i a una sobrecàrrega informativa que no només no permet cap espai de silenci, sinó que genera, a manera d’addicció, un rebuig i una pràcticament nul·la tolerància al silenci en la població. A ritmes de vida més accelerats, la tolerància al silenci és menor i el rebuig a aquest es fa més evident.

De tota manera, com deia Elias Canetti, cada idioma té el seu propi silenci.


Actualització
23.05.2019

Arxiu del blog