SILENCIS ESPIRITUALS

Voleu fer una estada i descobrir/redescobrir el silenci?
https://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/04/el-gaudi-del-silenci-10-monestirs-i-espais-espirituals-on-fer-estada-4191.php
Kankyo Tannier practica el silenci des de fa anys en una idíl·lica cabana al cor dels boscos d'Alsàcia, en plena connexió amb els arbres i els animals. A partir de la seva experiència extraordinària, ens ensenya a incorporar la màgia del silenci (tant espiritual com físic) en el nostre dia a dia, i ens ajuda a millorar l'estat interior sense necessitat de canviar radicalment la nostra vida. El llibre ens condueix pels camins del silenci i de la felicitat: el silenci de paraules, per poder captar el que passa realment al nostre voltant; el silenci visual, perquè la nostra mirada aprengui a prescindir de la informació inútil, i el silenci corporal, per aprendre a escoltar el que ens diu el cos.
Tannier ens diu: «Tant si vols entrar en el silenci a passos curts o a gambades; tant si vols picar en aquestes pàgines uns quants exercicis o empassar-te tot el llibre amb voracitat; tant si t'agraden les expansions líriques com els treballs pràctics; tant si vius a la ciutat com al camp; tant si ets home, dona o transgènere; angoixat, alegre o escèptic... He escrit aquest llibre per a tu a la mercè del vent i de viatges immòbils, tant a la ciutat com al bosc, però sempre, sempre, pensant en tu. Tant de bo et puguis passejar pel fons d'aquestes pàgines com per un univers familiar. Tant de bo hi puguis descobrir algunes melodies espirituals per omplir d'encís la teva vida quotidiana».
Ω Silenci i meditació
Cultura Benedictines
Cada
divendres de 8 a 9,15 del vespre Espai de meditació segons el mètode de Franz
Jalics
Lloc:
Monestir de Sant Pere de les Puel·les, c/ Anglí, 55. Barcelona
Ω Creativitat, silenci i espiritualitat
Daniel Gabarró. “Creativitat, silenci
i espiritualitat”, Sonograma
Magazine, 23.04.2013
[...] Si parlo d’aquest espai de silenci i de misteri amb el que
connectar i des del que crear de forma verídica, és perquè cal entendre que la
creació només és possible si ens vivim més enllà de la ment racional, més enllà
de tot allò que sabem i hem après. Només podrem crear si entrem en un espai de
potencialitat pura, és a dir, un espai on la coses volen néixer i, en
entrar-hi, ens salten a les mans, en entrar-hi vénen a nosaltres i elles
mateixes prenen forma davant nostre. [...]
Ω Un comentari sobre l'art i l'espiritualitat
SILENCI I ART.
"Per a viure l'espiritualitat d'una manera diferent"
Goretti Pomé
Fa unes setmanes vam realitzar un taller de Silenci i Art a
la Comunitat Passatge de la Institució Teresiana. L'estructura de la formació
anava enfocada a una part del curs més teòrica i una altra més experiencial, de
manera que hi hagués una base històrica sobre l'art i el silenci i després ens
encaminéssim a la mateixa vida de cadascú i de com podem entrar en l'interior
de la persona i alhora fer-ho conscient des de l'espiritualitat vinculada a
l'art.

El terme "espiritualitat i art" que ja deia
Kandinski en el seu llibre "De l'espiritual en l'art", i que al llarg
de la història de l'art contemporani s'ha refermat donant expressió abstracta
del sentir humà, i que ha pres moltíssimes formes i s'ha materialitzat amb
milers d'obres a través de moltíssims artistes coneguts o anònims. Avui aquest
terme pren més força que mai, potser per una necessitat de retrobament interior
sigui per infinitat de causes personals com socials que interaccionen amb la
mateixa vida, o sigui per causes més globals d'occident que afecten els nostres
dies d'una forma claríssima com és la velocitat del viure quotidià, com és la
crisi de valors, com és la necessitat d'un retorn a l'interior de l´ésser per a
trobar respostes de sentit.
Ω Un llibre diferent

Laia de Ahumada
Espirituals sense religió
Editorial Fragmenta
A la contraportada podreu llegir:
"¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s’està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.
Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Monserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Guillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l’espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s’encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries.
Viuen «sense religió», però no d’esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses."
Ω Un llibre a tenir en compte
Josep Otón. Simone Weil: el silenci de Déu
Fragmenta Editorial - ISBN:978-84-92416-05-9
Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra
Mundial, i a l’ombra d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone
Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més
rellevants de la primera meitat del segle XX.
En aquest llibre, Josep Otón prossegueix el seu estudi de la
interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l’anàlisi de
l’experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura
entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil
dedicada a la recerca religiosa, Otón se centra en un text enigmàtic
—l’anomenat «Prologue»—, l’anàlisi del qual li permet desvelar alguns trets
fonamentals de la relació entre l’ésser humà i el Misteri. El «Prologue»
reflecteix la contradicció que amara el recorregut vital de Weil perquè narra
dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L’escriptora hi
descriu l’encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest
misteriós visitant l’abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es
revela i s’oculta, es manifesta i s’amaga.
Camí endins
És recomanable la visita a la seva pàgina web:
http://camiendins.org/recursos/espais-de-silenci/
on es poden trobar diverses referències per a espais de silenci, retrobament interior i de recerca espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari