SILENCIS NATURALS


















Els sons de la naturalesa

Però, per què ens agraden aquests agradables sons? La ciència ha trobat que el plaer de submergir-se en un entorn acústic verd, ja sigui físicament o virtualment mitjançant l'enregistrament sonor, té un efecte saludable. Els seus sons combaten l'estrès, ajuden a concentrar-se i ens transmeten alegria i felicitat a nivell conscient i també del subconscient.

Llegiu-ne més a: http://www.ecologiaverde.com/por-que-nos-gustan-los-sonidos-de-la-naturaleza/#ixzz4Qv56dVvq















    Bosc de La Gravolosa, Osona (Catalunya)



EL SILENCI I EL BOSC 
Blog Els arbres, entre el cel i la terrade Josep Gordi Serrat

 [...] “Aconseguir viure i sentir el silenci dins del bosc és una tasca que necessita temps i constància. Sempre penso que aquesta harmonia la podem aconseguir en qualsevol espai forestal. Per tant, no cal cercar només viure el silenci sota els arbres pluricentenaris, sinó que també podem aconseguir-ho en una senzilla pineda de pi blanc o en un alzinar. És més important la quotidianitat en la relació amb el bosc que l’espectacularitat. En definitiva, el que cal és perseverança, solitud, obrir tots els sentits i humilitat.”


















Playa del Silencio





La Playa del Silencio, a Cudillero (Astúries) és un d'aquests llocs on el temps s'atura i que val la pena anar a veure. Com no està molt a prop de cap nucli de població gran encara conserva aquest estat de platja semidesconeguda encara que la seva bellesa farà que, tard o d'hora, sigui descoberta pel gran públic.




Per arribar fins a aquesta platja (també anomenada del Gavieiru o Gavieiro), hem d'arribar fins al poble de Castañeras, a 16 quilòmetres de Cudillero en direcció Oest. Per baixar-hi, hem de deixar el cotxe abans d'arribar al penya-segat. En arribar al poble, ja veiem els cartells indicant cap a on hem d'anar. Si aparquem el cotxe, podem arribar-hi recorrent un camí de terra que és altament recomanable caminar a peu per plaer (uns 10 minuts).




Des de dalt sens dubte és la vista més espectacular i des de baix, depèn molt de com aquest la mar, de l'hora que sigui per això de la llum del sol, etc. però és molt bonica també des de la riba.

La longitud de la Playa del Silencio és d'uns 510 metres i no és molt ampla. Té molt poca sorra, ja que la majoria de la superfície és de còdols. Tampoc no busqueu cap tipus de servei o bars coses per l'estil perquè no n'hi ha.



Només per la pau espiritual que es respira en un paisatge paradisíac com aquest, val la pena acostar-se fins a la zona de Cudillero i a aquest racó d’Astúries.





































Camins en la natura
senderisme, llengua, cultura: pel País Valencià i Catalunya.


Un curt documental sobre el poble abandonat de Conill, situat al terme municipal de Tàrrega, a la comarca de l'Urgell. En quinze minuts us contem allò més destacat de la seua història, i de com l'abandonament ha malmès les cinc cases pairals i l'església.

Aquest ha estat un projecte dirigit per Ismael Chiva i Meritxell Garralón, per a Camins en la natura. A més a més, també hem comptat amb la col·laboració de Dolores Carrero i Òscar Castro durant el rodatge; de Jaume Ramon, Nova Tàrrega i Ràdio Tàrrega, en les imatges d'arxiu; i de Laura Garralón, en la documentació.









   










Estany de Sant Maurici




L'estany de Sant Maurici és un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Té una superfície de 0.215 km2, que equival a 21,5 hectàrees. Fa uns 100 metres de llarg per uns 200 d'ample, amb un volum d'aigua d'uns 2,6 Hm³, gràcies a una petita presa construïda per augmentar la seva capacitat.

És situat a 1.900 m d'altitud, davant de la majestuosa muntanya dels Encantats (2.748 m) i al fons d'un circ d'origen glacial. Rep les aigües dels rius i torrents de Ratera, del Portarró i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d'Espot fins a la Noguera Pallaresa L'estany és el més conegut i important de la vall.



Prop de l'estany, envoltat de boscos de pi negre i d'un bell paisatge de muntanya, hi ha l'ermita de Sant Maurici (1.841 m; bastida modernament sobre una construcció més antiga), un refugi militar (abandonat) i una presa hidroelèctrica que segueix la riba SE. En surt un canal de 6,2 km de llarg que aporta l’aigua a un dipòsit regulador; d’allí una canonada d’1,25 km de llarg la condueix a la central de Sant Maurici (juntament amb l’aigua de la central de Lladres), situada vora Espot de Dalt, a la riba dreta del riu Escrita. El salt des de l’estany és de 579 m, la potència instal·lada de 15.543 kW i la producció de 35,9 a 54 MWh. [Viquipèdia]













Congost de Mont-Rebei

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar  la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.






Vegeu.ne més informació a http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Espai-Natural-Congost-de-Mont-rebei/177.aspx








Ruta del Silenci
 LA VOLTA AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT EN ETAPES


La Ruta del silenci vol donar un lloc de trobada equilibrada entre l'entorn natural d'un valor molt especial com és el Parc Natural de la Serra de Montsant a les persones que viuen i treballen als pobles integrats a la Serra de Montsant i que conviuen amb el territori, i els caminadors que amb el seu compromís esportiu i humà, serà els que tracin un recorregut que els uneix.

La Ruta del silenci és una recorregut de 100 km i 4.000m de desnivell positius, amb aspiració a oferir la vivència de recórrrer un marc de tradició eremítica que va servir com a lloc aïllat del món als ermitans que van buscar voluntàriament el retorn a l'austeritat, simplificació i la contemplació en silenci en un entorn perfecte com és el Montsant (d'aquí el seu nom Montsant).































Pixera, riu Montsant a Margalef

Vegeu el vídeo sobre el Parc natural:

Cap comentari:

Publica un comentari

HI TROBAREU

HI TROBAREU

LES EXPRESSIONS DEL SILENCI

Els silencis en les expressions artístiques, espirituals i naturals.

NOTES SILENCIOSES

NOTES SILENCIOSES
Ciceró

Silenci i verbositat

El silenci, com la parla, s’aprèn i, malgrat que el fet del silenci sigui universal, no ho és el seu significat ni la seva interpretació específica en cada acte en particular, que depèn sempre del context singular, propi del moment i de l’entorn cultural. Així, en una comunitat estranya no només hem de respectar la gramaticalitat de les expressions lingüístiques, sinó també conèixer i tenir en consideració les situacions en què podem i/o podem parlar i callar.

En aquest sentit, si aprenem de manera més o menys espontània l’ús del silenci en la cultura en què naixem, fer-ho en una segona llengua és encara més difícil que el correcte ús i l’assimilació de les regles gramaticals. Per exemple, en la cultura oriental, especialment la japonesa, la discreció, la preservació de la intimitat, l’ocultació de sentiments, la preponderància d’una societat sobre l’individu, són valors assignats al silenci. Això s’aprecia especialment en les manifestacions culturals com la música tradicional, la pintura, el cinema, on s’adverteixen sense angúnia uns llargs i expressius silencis. De tota manera, cal no oblidar que, per exemple, en els països nòrdics europeus hi ha també una gran tolerància conversacional al silenci, força semblant a la nipona; d’aquí, potser que s’associï aquesta característica amb un caràcter més taciturn que la resta d’europeus. Malgrat això, sembla que el silenci asiàtic és més actiu, necessari per crear un ambient apropiat per al coneixement i la relació amb l’altre; en canvi, el silenci nòrdic tendeix més a la passivitat, a la soledat i a la creació de distàncies interpersonals.

Partim, però, del fet que actualment la nostra societat es caracteritza per admetre malament el silenci. Aquest tret és una nota comuna a tota la cultura occidental, però particularment sobresortint als països mediterranis, caracteritzats en general per la verbositat. Hi ha hagut, i encara existeix, en altres cultures, en altres societats, unes possibilitats més grans de comunicació a través del silenci o, senzillament, en el silenci. Fins i tot en l’espai geogràfic d’Occident, la cultura rural deixa al silenci més espai que no pas la cultura urbana, més ‘lletrada’ i discursiva. En altres societats, per exemple, una visita d’amistat o de respecte pot i, a vegades, ha de contenir llargs intervals de silenci. En la nostra vida moderna i sobretot urbana és a penes concebible. La societat moderna està sotmesa a un excés i a una sobrecàrrega informativa que no només no permet cap espai de silenci, sinó que genera, a manera d’addicció, un rebuig i una pràcticament nul·la tolerància al silenci en la població. A ritmes de vida més accelerats, la tolerància al silenci és menor i el rebuig a aquest es fa més evident.

De tota manera, com deia Elias Canetti, cada idioma té el seu propi silenci.


Actualització
23.05.2019

Arxiu del blog